Wilco @ Razzmatazz 08/11/2007
Aquesta setmana Jeff Tweedy i la seva banda han estat per terres espanyoles presentant el disc Sky Blue Sky. Després d'haver-los vist per primer cop al passat PS, em moria de ganes de veure'ls en una sala i sense les restriccions de temps dels festivals.
Arribem a la Razz i ens enterem que no actuarà Richard Swift, el que significa que ens haurem d'esperar fins les 9:30, hora prevista de l'inici del concert de Wilco. Sala a rebentar i amb un públic de mitjana d'edat elevada. Van sortir en punt sense dirigir-nos cap paraula. Barret, caçadora vaquera, harmònica i acústica. Sunken Tresaure "Music is my saviour, and I was maimed by rock'n'roll". Silenci i respecte total. Amb la boca oberta després d'aquesta meravella.
Van acabar tocant un total de 7 cançons del nou disc, a destacar l'animal Neils Cline durant el solo de Impossible Germany, la serenor de Sky Blue Sky i els teclats de On and On and On que van servir per tancar la primera part del concert.
També van sonar els clàssics com IATTBYH, Hummingbird (corejada per tothom), IATMHLY, Handshake Drugs, cançó que guanya moltíssim en directe amb aquest brutal final a tres guitarres o la mítica Jesus, etc.
Després del ja habitual oeoeoe!, sense fer-nos esperar massa van tornar i ens van regalar una estona més d'actuació. War on War (You have to learn how to lose!), A shot in the arm (cantant a tot pulmó: Something in my veins bloodier than blood!), cançons que no solen tocar massa com Don't forget the flowers i la que encara ressona dins el meu cap avui diumenge: California Stars. Va ser una llàstima que no caigués ni Via Chicago ni How to Fight Loneliness però ja se sap que mai plou al gust de tothom.
Se'ls va veure drisfutar molt dalt l'escenari durant les 2 hores de concert i va ser una llàstima que la gent no pressionés més perquè féssin un últim bis.
Arribem a la Razz i ens enterem que no actuarà Richard Swift, el que significa que ens haurem d'esperar fins les 9:30, hora prevista de l'inici del concert de Wilco. Sala a rebentar i amb un públic de mitjana d'edat elevada. Van sortir en punt sense dirigir-nos cap paraula. Barret, caçadora vaquera, harmònica i acústica. Sunken Tresaure "Music is my saviour, and I was maimed by rock'n'roll". Silenci i respecte total. Amb la boca oberta després d'aquesta meravella.
Van acabar tocant un total de 7 cançons del nou disc, a destacar l'animal Neils Cline durant el solo de Impossible Germany, la serenor de Sky Blue Sky i els teclats de On and On and On que van servir per tancar la primera part del concert.
També van sonar els clàssics com IATTBYH, Hummingbird (corejada per tothom), IATMHLY, Handshake Drugs, cançó que guanya moltíssim en directe amb aquest brutal final a tres guitarres o la mítica Jesus, etc.
Després del ja habitual oeoeoe!, sense fer-nos esperar massa van tornar i ens van regalar una estona més d'actuació. War on War (You have to learn how to lose!), A shot in the arm (cantant a tot pulmó: Something in my veins bloodier than blood!), cançons que no solen tocar massa com Don't forget the flowers i la que encara ressona dins el meu cap avui diumenge: California Stars. Va ser una llàstima que no caigués ni Via Chicago ni How to Fight Loneliness però ja se sap que mai plou al gust de tothom.
Se'ls va veure drisfutar molt dalt l'escenari durant les 2 hores de concert i va ser una llàstima que la gent no pressionés més perquè féssin un últim bis.
Aquest va ser el setlist:
01 Sunken treasure
02 You are my face
03 Side with the seeds
04 I am trying to break your heart
05 Pot kettle back
06 Handshake drugs
07 Impossible Germany
08 Sky Blue Sky
09 In A Future Age
10 Too far apart
11 Jesus etc
12 Hate it Here
13 Walken
14 I’m the man who loves you
15 Hummingbird
16 On and On and On
Encore 1
17 What Light
18 California Stars
19 Forget the flowers
20 War On War
21 A Shot in the Arm
Encore 2
22 Heavy meal drummer
23 Spiders (Kidsmoke)
Llarga vida a Jeff Tweedy!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada